L'ull crític

Aquest és l'ull crític, l'ull que tot ho veu. Que no llisca la seva mirada per damunt de les imatges com si intentés agafar un peix. És l'ull que analitza el que veu, el missatge, la forma, qui hi ha darrera del missatge, qui el rep, per a qui (el senyor que està amagat darrera el que dóna el missatge) ha pensat el missatge i quina reacció pretenia que el receptor del missatge tingués. L'ull crític no només és la crítica a la imatge que acompanya el discurs narratiu de qualsevol esdeveniment audiovisual. L'ull crític és l'orella que escolta la radio amb el filtre, tenint en compte l'hora, els anuncis,... Tot. L'ull crític ho veu tot. Veu més enllà del present, del futur i es basa en el passat. Inclús es pot permetre el luxe de dormir. Perquè per més estudiada que sigui la imatge, més maquillada la presentadora, més dolça o contundent la música que l'acompanya, més neutres i estèrils pretenguin ser les paraules escollides; a l'ull crític no se li escapa cap detall. L'ull crític sap quan es dóna una notícia obligada, quan el presentador no ha dormit, l'ull crític té memòria i sap que abans que Rumasa se n'anés a la merda el bombardeig d'anuncis per comprar accions era enorme. L'ull crític sap que abans que es descobrís el forat negre de Bankia els anuncis per comprar accions per la seva sortida a borsa eren més pesats que les mosques a l'estiu... Senyors amics meus, l'ull crític ara veu que el Tesoro Público està substituint el forat que ha deixat Bankia en l'espai propagandístic, que a la vegada, en el seu moment va ocupar el forat de Rumasa en el món publicitari... En fi... L'ull crític, no endevina el futur, ni fa apostes, però si això fos lògica aristotèlica, ja sabem tots com acabarà el país, vull dir España!