divendres, 15 de juny del 2012

Ciutadans

Amics, l'univers, l'economia, els conys... tot es contrau. Inclús les persones. A mi m'agradaria sintonitzar-me amb les últimes tendències i contraure'm. Perdre greixines. La contracció també va associada al part. És curiós, també després d'una gran bombolla, aquesta explota i ho fa avisant a base de contraccions... Després queda un buit molt gran i neix un... problema... o una oportunitat, o un repte... Una cosa nova, que no esperàvem a la que ens hem d'enfrentar. I que si ho fem de manera optimista esdevé un nou horitzó. La contracció ara mateix és gran. Les butxaques estan buides. El consum es redueix. I amb el consum el moviment. Menys caps de setmana i menys vacances fora de la ciutat. Resignats per la situació, exhausts després del part, sense forces ni un putu duro. Ens hem de quedar a casa a cuidar la criatura. Fer passejades per la ciutat i observar com cauen les rajoles de les parets d'aquests nous edificis construïts depressa i corrents a canvi de millonades d'euros. Terres grisos que de seguida es trenquen o s'esfonsen. Construïts amb pressupostos per fer naus per anar a l'espai. Mediocritat urbanística que només veiem ara. Quan no tenim diners per omplir el dipòsit per marxar i escapar-nos de la ciutat que ens pensem que ens atrapa de dilluns a divendres, quan en realitat el que ens atrapa és la feina. Hem associat la feina amb la ciutat i hem fugit de la ciutat pensant que fugiem de la feina. I ara ens adonem que hem de fugir de la feina dissabte i diumenge a la ciutat. La qual no coneixiem, ni ens aturàvem a veure que l'estàvem deixant morir. Doncs bé, aquesta és la nova oportunitat, aquest és el nou repte. Fer la ciutat nostra. Hem d'esdevenir ciutadans. Ara toca que neixi l'escena ciutadana en forma de cultura, concerts, actes, reformar espais, locals i habitatges públics abandonats per donar-li la vida que els ciutadans vulguin. És un moment fantàstic. És l'hora de l'undergound. És l'hora de la creació. És l'hora de les idees. Els espais on desenvolupar-les són infinits i cada vegada n'hi haurà més. És hora de materialitzar els somnis. És hora de fer nostra la ciutat. És l'hora de fer de ciutadans. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada