Ciutadans

Amics, l'univers, l'economia, els conys... tot es contrau. Inclús les persones. A mi m'agradaria sintonitzar-me amb les últimes tendències i contraure'm. Perdre greixines. La contracció també va associada al part. És curiós, també després d'una gran bombolla, aquesta explota i ho fa avisant a base de contraccions... Després queda un buit molt gran i neix un... problema... o una oportunitat, o un repte... Una cosa nova, que no esperàvem a la que ens hem d'enfrentar. I que si ho fem de manera optimista esdevé un nou horitzó. La contracció ara mateix és gran. Les butxaques estan buides. El consum es redueix. I amb el consum el moviment. Menys caps de setmana i menys vacances fora de la ciutat. Resignats per la situació, exhausts després del part, sense forces ni un putu duro. Ens hem de quedar a casa a cuidar la criatura. Fer passejades per la ciutat i observar com cauen les rajoles de les parets d'aquests nous edificis construïts depressa i corrents a canvi de millonades d'euros. Terres grisos que de seguida es trenquen o s'esfonsen. Construïts amb pressupostos per fer naus per anar a l'espai. Mediocritat urbanística que només veiem ara. Quan no tenim diners per omplir el dipòsit per marxar i escapar-nos de la ciutat que ens pensem que ens atrapa de dilluns a divendres, quan en realitat el que ens atrapa és la feina. Hem associat la feina amb la ciutat i hem fugit de la ciutat pensant que fugiem de la feina. I ara ens adonem que hem de fugir de la feina dissabte i diumenge a la ciutat. La qual no coneixiem, ni ens aturàvem a veure que l'estàvem deixant morir. Doncs bé, aquesta és la nova oportunitat, aquest és el nou repte. Fer la ciutat nostra. Hem d'esdevenir ciutadans. Ara toca que neixi l'escena ciutadana en forma de cultura, concerts, actes, reformar espais, locals i habitatges públics abandonats per donar-li la vida que els ciutadans vulguin. És un moment fantàstic. És l'hora de l'undergound. És l'hora de la creació. És l'hora de les idees. Els espais on desenvolupar-les són infinits i cada vegada n'hi haurà més. És hora de materialitzar els somnis. És hora de fer nostra la ciutat. És l'hora de fer de ciutadans. 

Metafísica

L'univers s'expandeix o es contrau? Sembla que els físics i astrofísics no es posen d'acord... Sembla més una qüestió metafísica que una qüestió empírica. Gairebé religiosa. És com en aquell moment de la història on es discutia si la terra orbitava al voltant del sol o el sol o feia al voltant de la terra. Discusió filosòfica o científica. Quin és el repte del científic? Moral o empíric? Es podria arribar a trobar un model matemàtic en el qual es demostrés que tot gira entorn de la terra? Segurament que sí, però és massa difícil... O no, jo no estic en situació d'observar els astres ni tinc la capacitat de treure'n cap conclusió matemàtica del tema. Però el que està clar és que les conseqüències dels descobriments científics tenen una repercusió humana, social, ideològica... La humiltat que va suposar conceptualment pensar que no érem el centre de l'univers en el seu moment ens és tant necessària com pensar avui en dia que l'univers es contrau. Animo als científics capacitats per al repte a que busquin en aquesta direcció. Senyors, tal i com està el pati, crec que ens toca és decréixer, contraure'ns, reduïr, disminuir, desconsumir, despendre'ns, prescindir...

No creieu?

De fet tot és cíclic i segurament arribarà un punt en el qual estarem tant xuclats, tant comprimits, tant ofegats, que haurem de tornar a créixer, a agafar aire... i l'univers potser es tornarà a expandir... 

No sé, i potser estaria bé que algun dia tornéssim a ser el centre de l'univers i pensar que tot gira entorn nostre, que les coses depenen de nosaltres i que tot el que nosaltres fem té una incidència directe en l'entorn i, per tant, més val que ens posem a treballar, perquè si hem d'esperar que vinguin de fora a sol.lucionar-nos la papeleta anem arreglats. Molts alienigenes han vingut a través del cinema i sembla que no hi ha manera que vinguin de veritat i si vinguéssin qui sap si arreglarien algo o simplement ens destruirien per ser una espècie tant estúpida. Millor sol.lucionem-ho nosaltres i no esprem que ens ho sol.lucionin.

L'ull crític

Aquest és l'ull crític, l'ull que tot ho veu. Que no llisca la seva mirada per damunt de les imatges com si intentés agafar un peix. És l'ull que analitza el que veu, el missatge, la forma, qui hi ha darrera del missatge, qui el rep, per a qui (el senyor que està amagat darrera el que dóna el missatge) ha pensat el missatge i quina reacció pretenia que el receptor del missatge tingués. L'ull crític no només és la crítica a la imatge que acompanya el discurs narratiu de qualsevol esdeveniment audiovisual. L'ull crític és l'orella que escolta la radio amb el filtre, tenint en compte l'hora, els anuncis,... Tot. L'ull crític ho veu tot. Veu més enllà del present, del futur i es basa en el passat. Inclús es pot permetre el luxe de dormir. Perquè per més estudiada que sigui la imatge, més maquillada la presentadora, més dolça o contundent la música que l'acompanya, més neutres i estèrils pretenguin ser les paraules escollides; a l'ull crític no se li escapa cap detall. L'ull crític sap quan es dóna una notícia obligada, quan el presentador no ha dormit, l'ull crític té memòria i sap que abans que Rumasa se n'anés a la merda el bombardeig d'anuncis per comprar accions era enorme. L'ull crític sap que abans que es descobrís el forat negre de Bankia els anuncis per comprar accions per la seva sortida a borsa eren més pesats que les mosques a l'estiu... Senyors amics meus, l'ull crític ara veu que el Tesoro Público està substituint el forat que ha deixat Bankia en l'espai propagandístic, que a la vegada, en el seu moment va ocupar el forat de Rumasa en el món publicitari... En fi... L'ull crític, no endevina el futur, ni fa apostes, però si això fos lògica aristotèlica, ja sabem tots com acabarà el país, vull dir España!